ÍNDEX
1. Introducció
2. Situació
2.1. Context geogràfic
2.2. Localització geogràfica: com arribar-hi.
3. Medi i entorn
3.2. Flora
3.3. Fauna
4. El molí
4.1. Història del Molí d’en Coll
4.2. Estructura i mecanisme d’un molí fariner hidràulic
4.2.1. Estructura i parts d’un molí
4.2.2. Mecanisme
4.3. Estructura del Molí d’en Coll
5. Comparativa amb un molí proper. El molí del Foix
6. Construcció de la maqueta
7. Creació d’una pàgina web i codi QR
8. Curiositats
9. Conclusions
10. Bibliografia i webgrafia
1.INTRODUCCIÓ
Aquest treball de recerca es basa en l’estudi del Molí d’en Coll. Un edifici de l’Edat Mitjana el qual està actualment en un estat ruïnós i situat a la vall d’Olèrdola, entre St Miquel d’Olèrdola i Vilafranca. El meu objectiu és, entre d’altres, donar a conèixer aquest molí mitjançant un estudi en un ampli ventall de àrees com la història, la tecnologia, arquitectura, arqueologia i construcció d’una maqueta.
El meu interès en aquest edifici va venir motivat pel meu pare, el qual sempre que passàvem amb el cotxe pel costat, em parlava sobre la seva existència i sobre els misteris que deuria amagar. També vull destacar que fer el treball sobre aquest tema em va atraure molt ja que des del primer moment sabia que el podria enfocar des de molts àmbits diferents.
Vaig realitzar 10 visites a les restes del molí i cada cop aprenia una cosa nova ja que tot el que llegia al respecte m’obria els ulls a detalls que al principi em passaven desapercebuts o m’eren incomprensibles com per exemple la bassa d’emmagatzematge, la finestra d’ampit inclinat del mur de llevant, la cavitat que feia de sala de moles i que es veia sota del tercer nivell o l’emocionant troballa del càrcau o part més profunda del molí i en la qual crec que no hi havia estat ningú des de feia més d’un segle ja que per fotografiar-la vaig necessitar un pal de selfie introduït en una estreta obertura que vaig descobrir després d’enretirar uns rocs.
Per recollir la màxima informació possible vaig contactar amb l’historiador penedesenc Josep Bosch Planas i que casualment és descendent dels darrers habitants del Molí d’en Coll. Em va facilitar documents únics i molt difícils de trobar que aporten dades sobre els diferents moliners que hi van viure al llarg de la història.
Aquest treball es divideix en tres grans àmbits que són la història, el mecanisme i estructura i la reconstrucció aproximada del molí mitjançant una maqueta.
A més a més, altres motivacions que m’han portat a fer aquest treball són:
– L’interès des de petit pels edificis antics, desconeguts i abandonats.
– Viure a Sant Miquel d’Olèrdola i per tant gairebé al costat del molí.
– Conèixer tecnologies emprades al llarg de la història.
Per altra banda, els objectius que pretenc assolir amb aquest treball són:
– Comprovar i demostrar el valor històric del Molí d’en Coll.
– Donar a conèixer aquest edifici i tota la informació que he recollit mitjançant la creació d’una pàgina web i col·locar un sistema tecnològic (BIDI o QR) al molí que mitjançant els nostres aparells mòbils puguem accedir a la web per donar informació als visitants.
– Construcció d’una maqueta que tot i no ser una rèplica idèntica serveix com a model per entendre d’una forma més dinàmica el mecanisme dels molins, cal dir que sóc un aficionat al maquetisme.
Aquest estudi conclou amb una curiositat o troballa que durant tot el període que he estat treballant en el projecte m’ha intrigat molt. Possiblement no tingui un valor històric rellevant però esbrinar el seu origen i la seva finalitat ha estat una veritable tasca de recerca detectivesca que m’ha ajudat molt a entendre com treballen els arqueòlegs i altres investigadors per arribar a conclusions lògiques. Es tracta de varis fragments procedents de dos objectes de fang cuit amb unes misterioses inscripcions que aparentment per a mi no tenien el més mínim sentit però després d’aquestes setmanes submergit en l’estudi dels molins fariners han adquirit, crec jo, ple significat. Aquest aspecte m’ha fet adonar de la importància de la cerca de dades per a entendre la Història.
2.-SITUACIÓ
2.1- CONTEXT GEOGRÀFIC .
En aquest treball de recerca ens mourem únicament pel municipi d’Olèrdola on trobem el Molí d’en Coll el qual és l’objecte de l’estudi. Olèrdola és un municipi el qual es troba en un terreny força muntanyós a uns 50 km aproximadament al sud-oest de Barcelona i a uns tres quilòmetres al sud de Vilafranca, la capital del Penedès, la comarca a la qual pertany. La superfície total és d’uns 30 km² amb una altitud mitjana de 280 m. El molí d’en Coll està situat a la Vall d’Olèrdola, per la qual transcorre un curs d’aigua que actualment està sec la major part de l’any i només a l’hivern i en èpoques de pluja té un cabal acceptable. Aquest curs fluvial té dos noms en funció del tram. Des del seu naixement , a les Cabanyes, fins a la rotonda del peatge de l’autopista en direcció a Vilanova, rep el nom de la riera de l’Adoberia. A partir d’aquest punt s’anomena riera de Vilafranca. Segueix cap a la zona del Garraf passant pel costat de St Miquel d’Olèrdola, on es troba el molí, i finalment desemboca al mar. Antigament, durant l’edat mitjana, aquesta riera era anomenada riera de Sta Digna. Actualment al cabal d’aquesta riera és gairebé inexistent, però segles enrere i molt abans dels canvis climàtics aquesta riera possiblement tenia un curs d’aigua permanent. Val a dir en aquest aspecte que un molí fariner hidràulic no precisa obligatòriament un cabal constant ja que mitjançant una resclosa i la bassa es pot emmagatzemar aigua. En aquesta vall hi trobem més llocs d’un important valor històric a part del molí, per exemple un conjunt arqueològic format per tres jaciments pictòrics rupestres, la cova dels Segarrulls, l’abric de Can Ximet i l’abric de Can Castellví. També trobem més llocs d’interès com el poblat d’Olèrdola situat en un massís rocós adjacent a aquesta vall i als vessants occidentals del Massís del Garraf, la qual cosa proporciona una posició estratègica ja que d’es d’aquí es pot controlar tota la plana del Penedès. Les excavacions dutes a terme en aquest poblat han permès establir un ordre cronològic que va des de l’Edat del Bronze fins l’Època Medieval. Les següents imatges ens mostren un plànol i una fotografia de satèl·lit de la zona on es troba el Molí den Coll. A la primera veiem marcat amb un punt vermell la seva situació i a la segona podem distingir el curs de la riera de Vilafranca amb un puntejat de color blau. És interessant fixar-nos en l’alta densitat d’arbres i vegetació que creix al voltant de l’esmentada riera.
2.2 -LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: COM ARRIBAR-HI . Per arribar al Molí d’en Coll partirem de St Miquel d’Olèrdola, concretament des de l’ajuntament i pujarem per l’Avinguda de Catalunya amb direcció a Moja tot passant pel camí Rossend Montané. Un cop ens trobem a la part baixa de la Vall d’Olèrdola haurem d’aparcar el cotxe en un camp que trobarem a la nostra esquerra. Llavors enfilarem camí cap a les vinyes que trobem a la nostra dreta fins que visualitzarem el molí entre els arbres a la nostra esquerra.
3.-MEDI I ENTORN
Com hem comentat anteriorment, el molí es troba al terme d’Olèrdola, concretament a la zona de confluència de la plana vitivinícola de Vilafranca del Penedès amb el parc natural d’Olèrdola, un territori muntanyós i calcari on hi abunda la vegetació baixa i el pi blanc. L’entorn del Molí té una vegetació molt més abundant i frondosa ja que hi passa una riera. Respecte el substrat geològic de la zona predominen roques de tipus bàsic i de materials margosos i arenosos. Aquest terrenys fàcilment erosionables són els causants de les grans variacions que trobem en l’entorn com per exemple les nombroses fondalades, valls, coves i penya-segats.
També hem de destacar que el terreny càrstic de la zona ha propiciat un xarxa hidrogràfica important format per bastantes fonts naturals com la del Fondo de la Seguera, la de l’Ametlló o la de l’Alba. La gran abundància de fonts va permetre que es dissenyés la Ruta de l’Aigua, que juntament amb la del Vi permeten fer un recorregut molt interessant per la zona.
Bàsicament a Olèrdola hi predominen boscos de pins blancs i garric. Hi ha hagut dos grans incendis al llarg del S XX que han provocat la pèrdua del bosc mediterrani habitual, on predominen els alzinars a les parts mes elevades i solanes així com rouredes tot combinat amb el pi roig a les més obagues.
La zona on es troba el molí és la solana de la fondalada, per tant hi toca molt el sol cosa que la fa calorosa i àrida però moderat per la presència de la riera que dona vida al Molí i a la zona. Aquesta combinació fa que hi trobem des d’Alzines, que són arbres típics de zones seques, i Roures, propis de zones humides.
3.2-FLORA .
Quan parlem de la flora d’Olèrdola hem de tenir en compte els incendis que hi ha hagut i que han condicionat molt la vegetació que hi creix. La zona del molí, però, és una zona humida i per tant hi trobem més vegetació. Els arbres que predominen a la vora de l’edifici són l’alzina i el roure. També trobem pins blancs i abundants exemplars d’arbustos i plantes com la màquia de garric, el llentiscle i el margalló. Al ser una zona humida també trobem alguna figuera, ametller i avellaner. Als voltants de la zona predominen les vinyes apart del bosc.
3.3-FAUNA .
A Olèrdola, la fauna que mes predomina són les aus. En trobem de dos tipus: les migratòries, que no viuen tot l’any a la zona, com per exemple l’aró roig, l’aligot vesper o el xoriguer i les sedentàries, és a dir les que viuen a la mateixa zona durant tot l’any com l’àliga cuabarrada, la perdiu, el puput, el pardal i la merla.
Apart de les aus hi trobem mamífers com per exemple el toixó, el porc senglar, la guineu, la llebre, el conill, el talp, l’esquirol, l’escurçó i diverses espècies de rèptils.
4.-EL MOLÍ
El nom de molí és aplicat normalment a una màquina per a moldre gra o trinxar, desfer i alterar l’estructura de diferents matèries. Podem classificar els molins segons l’energia que els fa funcionar: molí de vent (energia eòlica) , molí de sang (energia animal), molí de foc (energia tèrmica, vapor), molí d’aigua (energia hidràulica).
També podem classificar-los segons la seva utilitat: molí de guix, molí d’escorça, molí de sal, molí d’arròs, molí d’oli, molí fariner.
A part dels anteriorment citats molins, també trobem altres tipus però que no tenen la funció d’esmicolar com per exemple el molí paperer el qual trinxa draps per a fer pasta de paper.
4.1-HISTÒRIA DEL MOLÍ D’EN COLL .
Per a l’estudi d’edificis històrics utilitzem diferents punts de vista com per exemple: funcions que ha tingut al llarg dels anys, relacions amb les autoritats, estudis de la producció o canvis estructurals. En el cas del Molí d’en Coll ho voldria fer des d’una perspectiva genealògica, és a dir l’estudi de les generacions que l’han habitat perquè a partir d’aquesta informació i estirant el fil podem aconseguir dades força interessants com testaments, matrimonis, partides de naixement, donacions etc. que tenen a veure amb el molí. M’ha sigut d’una importància cabdal els documents que m’ha proporcionat l’historiador local Josep Bosch Planas per a esbrinar qui van ser els moliners d’aquest edifici i les seves famílies.
Abans d’explicar la història referent al molí d’en Coll faré una breu pinzellada en la història general dels molins hidràulics.
Respecte a la seva aparició, després de buscar en diferents fonts puc concloure que el molí hidràulic començaria a aparèixer a partir dels segles III o IV d. C. quan finalitza el període d’expansió i conquesta de l’Imperi Romà. Pel que fa a la Península Ibèrica, la primera referència pel que fa a un molí d’aigua determinat data del segle X. Es tracta d’un molí situat en els dominis del monestir de St. Millán de la Cogolla. Encara que en deurien haver bastants més, ja que els documents fan referència als de caràcter eclesiàstic, deixant de banda els de propietat privada o comunal. A les valls pirinenques i cantàbriques els primers molins són de tipus fariner. A la següent fotografia hi podem veure els molins identificats a Catalunya. Actualment la totalitat d’aquests molins ja no estan en funcionament. Cal destacar que el nombre real és molt més elevat del que figura en el mapa. Hi ha zones com el Baix Llobregat o el pla de Barcelona que no en trobem gaires atès que ja fa molts anys que van deixar de funcionar i han desaparegut fins i tot dels mapes. El punt encerclat de color vermell en el mapa crec que és el molí d’en Coll ja que és dels únics per els voltants de Vilafranca, destacant el del Foix que esta situat una mica a l’esquerra on també hi trobem el riu del mateix nom.
El molí fariner d’en Coll utilitza energia hidràulica a partir de la riera de Vilafranca o antigament anomenada de Sta Digna al seu pas pel terme d’Olèrdola i data del S XIV. Està situat, com ja hem dit, a la vall d’Olèrdola, justament al costat d’on ara trobem la C-15 i molt a prop de la deixalleria. Els primers documents sobre aquest molí daten de l’any 1348 on un tal Guillem Carbonell, d’ofici pellisser i de Vilafranca, en el seu testament fa una deixa a Elisenda, muller de Pere Burdic, d’una terra situada a “…prop del molí de Jaume de Coll…” Aquest Jaume Coll era fill del Cavaller vilafranquí Bernat Coll. Els Coll del segle XIV tenien un important prestigi social i patrimonial. A partir d’aquí comença la història d’aquest molí en el qual successivament s’hi instal·len altres moliners. El següent en habitar-lo i que en tinguem referència és Antoni Cirera el qual ja surt esmentat a principis del Segle XV, concretament al 1407. Un document ja parla de que “…a prop de la Pedrera, hi ha el molí de Jaume de Coll, ara d’Antoni Cirera…” En va ser el moliner fins l’any 1413 i a més a més en el seu testament aclareix un altre ofici que era el de ballester.
El proper que se’n va fer càrrec i que tinguem constància va ser el moliner dels monjos del qual no tenim el nom però sabem que hi va viure del 1476 al 1487, any en el que el molí passa a mans de Pere Oller de Viladellops que el va arrendar al preu de 8 lliures i 2 sous.
Més endavant ja trobem documents del 1513 en el qual el càrrec de moliner l’ocupa Joan Pallarès que estava casat amb la Joana Oller i que era filla de l’anterior moliner, en Pere Oller de Viladellops. Joan Pallarès havia estat moliner del Catllar i ara vivia al Molí d’en Coll. En uns capítols llegim la donació de Joan Pallarès a la seva filla Càndia de l’heretat del Molí d’en Coll.
La següent fotografia és d’un document notarial de l’any 1519 que ens parla de “…Joan Pallarès moliner del terme del Catllar, ara habitant en lo molí d’en Coll…”
Posteriorment del 1525 fins el 1541 el molí passa a mans de Jaume Palau, conjuntament amb la seva muller Càndia Pallarès, filla de l’anterior moliner Joan Pallarès.
El següent habitant del molí del qual se’n té constància és Miquel Mestre, que el va habitar durant un any (1543-1544). Aquest posseïa dues terres situades a la quadra de Moja, a prop del molí i el qual constituïa el límit a la part est on el rec del molí feia de llindar amb les altres terres. Aquestes terres les posseïa per l’establiment que li feu Jaume Palau, la seva muller i el fill d’aquest l’any 1543. Referent a aquest període existeix un document de l’any 1544 i que a continuació reproduïm i en el qual es confirma aquesta informació: “…Miquel mestre, habitant al molí del Coll…”
Més tard, l’any 1570 Francesc Soler i la seva filla Montserrat, familiars del moliner dels Monjos Antoni Soler, fan un inventari dels béns mobles que tenen en el molí i els voltants. Ens diu que hi ha una petita fortificació, és a dir un baluard, un cup, una cambra que mira el baluard i una altra cambra. Aquests espais citats serien els corresponents a l’habitatge del moliner. L’inventari continua anomenant parts del mecanisme: una mola no gaire bona, perforada, un riscle i finalment un torn. Molt probablement hi havia altres parts del molí que no apareixen en l’inventari.
Posteriorment arriben al molí els Raventós, els quals hi romandran durant més d’un segle (1598-1714), és a dir seran els que més temps viuran en el molí traspassant-se’l de generació en generació. Al final d’aquest període, segons els documents consultats el
moliner Bernat Ràfols de Castellet signa uns pactes amb el del Molí d’en Coll, Francesc Raventós per ajudar-se mútuament amb les feines dels molins. Mitjançant aquests pactes, Francesc Raventós arrenda per tres anys a Bernat la casa i heretat del Molí d’en Coll amb totes les terres i possessions i a canvi el Bernat tindrà l’obligació de netejar les seixanta passes que hi ha entre la riera i el Molí d’en Coll perquè hi pugui passar l’aigua. A més a més Francesc Raventós es reserva una cambra a la dita heretat. Francesc li recorda a Bernat que “…has de moldre segons costum i de bon moliner com fins ara tenien els parroquians del terme…”
L’any 1599 en el Llibre Verd de Vilafranca es descriuen els límits del terme de Vilafranca començant per la casa del Molí d’en Coll i acabant al mateix lloc. Aquesta imatge és un fragment d’aquest document.
Malauradament hi ha un període que s’allarga fins a 1810 del qual no hem trobat documentació. En aquest any apareix com a moliner Ramon Martorell que escriu un inventari del molí amb els següents elements: una entrada, un estable amb un parell de bous i una burra, una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup a fora, un celler amb vuit botes, portadores amb deu gallines, una sala, la cambra del darrere, el rebost de dalt, una botiga on hi ha sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada.
A partir de 1860, els Plans van ser els masovers del Molí d’en Coll. La família formada per Antoni Plans Genestós, la seva dona Antònia Casajoana Fabré i els seus sis fills, que s’hi van instal·lar aquell any. Aquests són els avantpassats del senyor Josep Bosch Planas, que és l’historiador amb el que m’he posat en contacte per a fer aquest estudi sobre el Molí d’en Coll.
Aquest molí, malgrat estar documentat en actes notarials com les que hem esmentat prèviament, no va ser localitzat fins l’any 2000 quan el vilafranquí Manuel Córdoba el va descobrir. Des d’aleshores ja consta en l’inventari patrimonial del municipi d’Olèrdola.
Si ens fixem en un dels carreus del mur de llevant hi ha una data escrita a la roca, on ens indica l’any 1744 que va ser quan es van dur a terme les darreres reformes en aquest molí per engrandir la capacitat i construir la casa del moliner just damunt del magatzem i de la qual encara es poden observar restes de parets interiors, els forats de les bigues o frontisses rovellades d’antigues portes.
El context històric del Molí d’en Coll, com ja hem dit, abraça un període que s’estén des del Segle XIV fins a finals del Segle XIX i sempre sota la influència econòmica i social de Vilafranca. Vilafranca va ser una ciutat molt imortant durant l’època medieval. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb els privilegis concedits, la tranquil·litat envers els sarraïns i l’impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats destacades del Principat.
És cabdal conèixer les principals bases que van ajudar a crear la vila que ara coneixem, unes bases que es van iniciar amb un augment demogràfic al segle XIV i seguidament al segle XV on més d’una d’epidèmia i sobretot la guerra civil, van conduir a un període de decadència a la vila del que posteriorment se’n va recuperar.
Durant el Segle XV a Vilafranca, els terratinents de gairebé tot el Penedès van ser el llinatge dels Boixadors, hereus de Ramon de Vilafranca, exceptuant llocs com per exemple l’Arboç, que estava sota el domini de la família dels Papiol, o a La Bisbal del Penedès i rodalies, on hi governava el llinatge dels Salbà. En el cas del Molí d’en Coll els arrendadors van ser els castlans de Vilafranca: els Gual, els cavallers Masdovelles, la casa Pia Almoina de Barcelona…
Tots els seus poders d’aquests nobles però, es veien limitats per la Universitat de Vilafranca, la institució de govern municipal i que també tenia jurisdicció al Penedès. Això provocava un cert enfrontament entre aquests dos poders, els terratinents i la Universitat.
Gradualment els diversos senyors feudals anteriorment citats i que manaven en aquest terme, van anar cedint fins a atorgar bona part del seu poder a la Universitat de Vilafranca. Aquesta, que a més a més començava a agafar poder, juntament amb els privilegis que rebia del Rei, es va anar constituint fins a ser la institució política més important al Penedès. Tots aquests pactes van ser duts a terme entre les mateixes personalitats i institucions, quedant-n’hi constància escrita en una altra de les institucions rellevants de la vila en el Segle XV i que era l’Escrivania de Vilafranca. En aquesta institució hi treballaven notaris la funció dels quals era deixar escrits els documents que certificaven aquests pactes, a més a més d’altres actes com per exemple testaments, vendes, donacions etc. En aquest ordre de coses cal remarcar que una altra institució amb funcions similars a l’Escrivania de Vilafranca era l’Església la qual tenia cura de documents referents a batejos, noces, actes sagramentals, casaments o defuncions. Probablement les cites sobre el Molí d’en Coll extretes del Llibre Verd de Vilafranca van ser escrites per notaris de l’Escrivania, rectors de l’església de Santa Maria o consellers de la Universitat de Vilafranca i utilitzades com a punt de referència per a delimitar propietats. Al Llibre Verd de Vilafranca s’hi expliquen els privilegis rebuts dels reis durant aquests temps a Vilafranca. A més a més de les relacions establertes entre el Molí d’en Coll i els principals poders d’aleshores, òbviament, amb qui també mantenia una relació més estreta era amb els pagesos dels voltants que venien a moldre el gra al molí. Són cròniques de personatges anònims però que també són interessants des d’un punt de vista històric i social. Cal dir que no hi ha gairebé constància d’aquests personatges que directe o indirectament formarien part de la història del molí. Com per exemple el document que cito a continuació i que fa referencia a un pagès dels voltants de Vilafranca que deuria freqüentar el molí: “Rafaela Gerònima l’any 1490 va quedar vídua. El seu marit fou el sastre Miquel Pons de Vilafranca del Penedès. En aquest mateix any va signar un contracte amb el pagès Pau Ferrer perquè es fes el càrrec d’una masia i les terres que l’envoltaven situada molt a prop de Vilafranca, i que deixà el seu marit difunt i no podia administrar. Al mateix temps, com a vídua que era, necessitava viure d’alguna cosa i va optar a llogar en diferents anys la masia amb les seves terres a diferents pagesos.” Josep Bosch, del blog Penedès Medieval.
La foto superior correspon al mur nord del molí on podem apreciar que els carreus de la aresta són molt més treballats i resistents ja que la seva importància en l’estructura de l’edifici és major
En el següent mosaic i en sentit de les agulles del rellotge, podem distingir l’interior del mur de llevant amb la seva finestra d’ampit inclinat i de la volta nord; una visió de l’interior també del mur nord i mur de llevant on es pot apreciar els forats de les bigues; un mur de la bassa i finalment dues moles soltes que vam trobar en les immediacions del molí.
4.2-ESTRUCTURA I MECANISME D’UN MOLÍ FARINER HIDRÀULIC . Per a comprendre detalladament el funcionament i estructura d’un molí fariner hidràulic vaig visitar el Moli de les Tres Eres, a Cambrils. Aquest molí ha estat rehabilitat amb finalitats didàctiques i és visitable durant tot l’any. Un guia que a la vegada és també historiador va fer unes explicacions molt interessants i al final de la visita el va posar en funcionament. Va ser tot un espectacle veure com la força de l’aigua baixant des de la bassa era capaç de fer moure aquelles moles de pedra tan pesades. Vàrem baixar al càrcau i darrere un vidre vaig comprovar com queia l’aigua damunt dels rodets i començaven a girar a gran velocitat. Un cop en funcionament, vam pujar al pis superior i veiérem com les moles rodaven, l’entrada del gra o el mecanisme de l’elevador utilitzat per facilitar el moviment de les moles a l’inici . El guia ens va comentar que tots el molins fariners hidràulics tenen el mateix mecanisme.
Vista exterior del Molí de les tres Eres rehabilitat com a Museu.
4.2.1 ESTRUCTURA I PARTS D’UN MOLÍ . El molí el podem estructurar en dos cossos: el canal juntament amb la bassa, i l’edifici que alhora hi trobarem varis nivells.
Vista general d’un molí fariner hidràulic amb les seves parts assenyalades
-ESTRUCTURA EXTERIOR .
-El canal: era una estructura d’obra o excavada a la pedra que servia per a desviar l’aigua del riu i portar-la cap al molí. L’origen del canal està bastant allunyat del molí amb la finalitat de crear un desnivell respecte el curs natural de l’aigua.
-Bassa d’emmagatzematge vertical: És la part final del canal on es va engrandint per a formar una bassa on s’hi emmagatzema l’aigua. Per a crear una diferencia de potencial inclús major, la part de la bassa adjacent al moli es més profunda.
En aquesta fotografia podem veure una part del mur que donava forma al canal del Molí d’en Coll.
-EDIFICI .
-CÀRCAU:
El càrcau (5) és l’estança més fonda de l’edifici i on hi trobem el canaló (7), l’arbre (8) i el rodet (9). El canaló és l’estructura per la que discorre l’aigua des de la bassa d’emmagatzematge fins al rodet. Aquest aprofita l’impuls de l’aigua per girar, fent funcionar les moles que es troben a la planta superior mitjançant l’arbre, que es un eix de fusta que comunica ambdues estructures, el rodet i les moles.
A sota del rodet trobem el banc (10), que és una estructura que el suporta permetent que doni voltes. Generalment consta d’una biga de fusta col·locada en paral·lel al terra i connectada amb una barra de ferro perpendicular. Aquesta barra de ferro arriba fins al pis de dalt des d’on la podrem alçar o abaixar per tal de separar les dues moles i reduir el fregament entre elles. Això és particularment útil quan iniciem el mecanisme del moli ja que les dues moles pesen molt i el fet de separar-les un parell de centímetres facilita l’inici del moviment. Un cop ja agafen velocitat, la inèrcia i l’impuls de l’aigua les mantindrà en moviment per a moldre el gra. El banc té una part feta de ferro que anomenem dau. Connectat a aquest dau trobem l’arbre, que a la seva part inferior té una petita estructura de ferro anomenada agulla que encaixa perfectament amb el dau, provocant menys força de fregament a l’hora de fer girar els rodets i per tant més eficiència.
Càrcau del Molí de les tres Eres
-SALA DE MOLES:
El nivell superior o també anomenat sala de moles (1) és l’espai on trobem les moles que produiran la farina. Hi ha dos tipus de moles: la superior o volandera i la inferior o sotana. En aquesta sala també hi trobem l’alçador(6) que és el mecanisme unit a la barra de ferro que permet alçar el rodet i la mola volandera fent que el fregament amb la sotana sigui menor i així controlar la velocitat i la pressió de la molta. Al voltant de la mola sotana trobem el riscle (3) que és una caixa que circueix les moles. També hi trobem la farinera (4) que és on es dipositarà la farina, és a dir el gra molt. Just a sobre de les moles hi ha la tremuja (2) que és una mena d’embut per on s’introdueix el gra. Damunt d’aquest nivell s’hi troba, en la majoria dels casos, l’habitatge del moliner.
A la següent foto veiem les parts de la sala de moles del Molí de les tres Eres.
4.2.2-MECANISME .
En aquest apartat explicaré la mecànica d’un molí i el procés de la mòlta del gra.
Com ja hem dit anteriorment, dins el càrcau hi ha el rodet, una roda proveïda de paletes normalment còncaves per aprofitar al màxim l’energia de l’aigua en direcció perpendicular a l’eix de rotació. L’aigua, que es manté a pressió pel seu propi pes al fons de la bassa d’emmagatzematge vertical, surt amb molta força per una conducció –el canaló-, d’uns 10-15 cm de diàmetre, que si no es tanca, l’aigua es projecta violentament sobre el rodet i el fa girar. Per engegar tot el mecanisme trobem el pany, una petita comporta d’uns 20 cm d’amplada que per mitjà d’un ferro llarg, l’engegador, des de l’obrador el moliner pot alçar-lo o baixar-lo. Quan el pany tapona el canaló el mecanisme està aturat però quan el pany està alçat, l’aigua es projecta sobre el rodet i aquest comença a girar. En aquest procés l’energia hidràulica, és a dir la de l’aigua, es converteix en energia mecànica; la pressió de l’aigua es converteix en moviment rotatori.
Els rodets tenen un diàmetre que oscil·la entre 1 i 1,5 metres. Just al centre s´hi troba l’arbre, que és l’eix el qual transporta aquest moviment rotatori cap a les moles. A l’extrem inferior de l’arbre hi ha una punta metàl·lica -l’agulla- que descansa ajustada en un cub metàl·lic anomenat dau, normalment de coure, que fa de coixinet fix. El dau es troba fixat en el banc, una biga sòlida col·locada transversalment dins el càrcau. El banc s’eleva o s’abaixa des de la sala de moles amb una barra de ferro. Aquest moviment permet graduar la finor de la mòlta. El dau i l’agulla també permetran el moviment rotatori del rodet i l’arbre molt més fàcilment ja que la superfície de contacte serà mínima i gairebé no presentarà força de fregament. A la part superior de l’arbre trobarem el coll-ferro, una barra de ferro encaixada a l’arbre i que travessa la mola sotana a través del forat central o ull i s’encaixa en la mola volandera mitjançant la nadilla.
Fotografia 1: imatge per entendre el funcionament en general del molí
Fotografia 2: disposició ampliada del mecanisme coll-ferro.
Fotografia 3: detall del mecanisme agulla-dau.
Les moles, tot i ser els elements més senzills del mecanisme, són les que fan la feina més complexa. Com ja hem dit hi han dues moles, la sotana i la volandera. La sotana o inferior porta incrustada al forat del centre que la travessa o també anomenat ull, la boixa. Aquesta està formada per un cilindre de fusta per on hi passa el coll-ferro i està encaixada dins l’ull de la mola sotana. Just en el punt per on passa el coll-ferro, pel centre de la boixa, hi ha cànem amb sèu per mantenir aquest punt greixat i disminuir la fricció. Aquest conjunt és cobert per cuir que s’ajusta perfectament al collferro per evitar que s’escapi el gra.
La mola volandera porta a la part inferior un relleu dins el qual s’introdueix la nadilla que podrà permetre fixar la mola al coll-ferro. Molt sovint les moles superiors estaven reforçades per un cèrcol de ferro ja que en el procés s’escalfen molt i es poden trencar. Un element molt important que trobem en les moles és el ratllat i que és un conjunt d’incisions en forma de petits canals que solquen les cares que molen. La seva funció és treure i apartar el segó per facilitar la mòlta del gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l’extrem exterior. Sovint les ratlles eren ondulades causant així un major recorregut del gra mig mòlt i provocant que es pugui afinar més la farina.
El procés de la mòlta és el següent: el moliner quan rebia el gra que havia de moldre, l’examinava per saber si era fort o fluix i per si l’havia de remullar o no. Aquesta feina s’anomenava entendre el gra. Primer de tot però, l’havia de rentar ja que normalment li portaven el gra brut de pols i terra. Després posava el gra dins un cabàs i el remullava durant un temps depenent de si era fluix, unes tres hores, o si era més fort, llavors el deixava més temps. Aquesta operació s’anomena covar. Un cop acabat aquest procés, es deixava assecar el gra al sol i quan ja era sec s’introduïa a la tremuja i començava la mòlta pròpiament dita. Cal que el gra estigui ben sec perquè sinó es formarà una pasta que quedarà enganxada a les moles. Quan el gra sortia pel fons de la tremuja queia al canalet, el moviment vibratori del qual –provocat per la rotació de la filoseta- feia avançar el gra pendent avall fins que a través de l’ull de la mola volandera queia enmig de les dues pedres. Tot seguit, la pell dura que cobreix el gra, el segó, es trenca i es desplaça fins l’extrem de la mola. El gra ja engrunat també es desplaça cap a la part exterior de la mola i durant aquest trajecte, encara és més esmicolat de manera que arriba a l’exterior ben polvoritzat, és a dir ja tenim la farina. Quan aquesta cau de les moles, es diposita a la farinera. Quan acabi tot el procés el moliner agafarà la farinera i amb una pala traurà la farina i la ficarà dins el sac per tornar-li al pagès que li havia dut el gra per moldre’l.
La velocitat de mòlta és diferent segons el salt de cada molí. En un molí d’un salt mitjà com per exemple el d’en Coll, caldria comptar unes dues hores per a omplir un sac de 60 quilos, granat, i unes 4 o 5 més per a moldre el mateix gra, fi.
A la següent imatge es pot apreciar d’una forma esquemàtica el recorregut de l’aigua i el gra en el funcionament d’un molí així com les parts que intervenen directament en el aquest procés.
4.3-ESTRUCTURA DEL MOLÍ D’EN COLL .
Comparant aquest molí amb d’altres -com el de les tres Eres de Cambrils- he comprovat que té una estructura lleugerament diferent. El molí d’en coll té una bassa d’emmagatzematge que comença a uns 200 m de l’edifici. Aquesta, possiblement es deuria iniciar en una zona propera a la riera mitjançant un sistema de rescloses i canals per a desviar l’aigua des del seu curs natural. Actualment aquestes estructures no es conserven però encara hi ha restes de l’entrada a la bassa. Aquesta té una profunditat mitjana d’uns dos metres que es va incrementant progressivament fins a arribar al seu màxim de vuit metres a la zona del pou de pressió el qual és adjacent al mur oest del molí.
L’estructura de l’edifici consisteix en un únic cos rectangular amb 5 nivells diferents : el primer i més inferior correspon al càrcau; el segon nivell és on trobem la sala de moles; en el tercer nivell es troba una àmplia sala amb sostre de volta de canó reforçat amb dos arcs. Aquesta sala molt possiblement faria les funcions de magatzem; el quart i cinquè nivell formarien part de l’habitatge del moliner. El següent mosaic de fotografies ens mostra algunes d’aquests nivells
Fotografia 1: nivell 3, detall de la zona de transició entre la part excavada a la roca i el mur oest construït damunt d’aquesta mateixa roca.
Fotografia 2: perspectiva del nivell 3 amb la volta de pedra i la zona de transició esmentada en la foto anterior al fons.
Fotografia 3: perspectiva del mur de llevant amb la volta de canó i l’arc de pedra corresponent també al nivell 3.
Fotografia 4: nivell 2 on s’aprecia el suport de la mola sotana encastat a la roca amb el forat pel qual hi passava l’arbre.
Fotografia 5: perspectiva del nivell 2 que seria la sala de moles.
Fotografia 6: detall del nivell 1, és a dir sota la mola sotana i on es troba el càrcau. Aquesta zona no s’hi pot accedir per la qual cosa la fotografia la vam fer introduint el braç per el forat.
Els murs que encara resten sencers són el de llevant, i el del nord i la meitat del de ponent. L’estructura d’aquests murs està formada per carreus uniformes i relativament ben tallats, de pedra calcària que és molt abundant a la zona. Aquests carreus estan units entre ells amb morter de calç i que malgrat el pas dels segles encara dóna solidesa a bona part de l’estructura, sobretot a l’interior com veurem més endavant. L’aresta que formen els murs de llevant i de nord esta constituïda a partir d’uns carreus amb uns acabats molt millors, més regulars i possiblement d’una duresa més gran ja que aquesta part de l’estructura és molt important per donar solidesa a l’edifici. Des de l’exterior se’n poden contar fins a 23, però en poden ser uns quants més ja que la part inferior de l’edifici està coberta per terra. En una d’aquestes pedres hi ha gravat l’any 1744 que va ser quan s’hi va realitzar aquesta reforma, la qual fa l’aspecte de ser una ampliació del molí ja que a l’interior hi trobem un tipus de construcció diferent i molt més antiga que consisteix en una volta de canó amb dos arcs per donar-li consistència i dels quals un s’ha ensorrat. Aquesta estructura interior reposa sobre la roca, la qual en algunes zones fa de paret i terra de l’edifici i mur de la bassa. Això que acabem de descriure correspondria al tercer nivell que deuria tenir funcions de magatzem. Per sota d’aquest nivell, l’estructura del molí està excavada a la roca on hi trobem la sala de moles i el càrcau. Finalment els dos nivells superiors i que corresponen a l’habitatge del moliner, que des del punt de vista històric no presenten tan interès com la resta de l’edifici.
La Fotografia 1 ens mostra en detall el morter de calç emprat en la construcció del mur.
A les fotografies 2 i 3 podem apreciar la diferència entre els dos tipus de carreus. Els de l’esquerra corresponen a la major part del mur i els de la dreta, molt més treballats conformen una de les arestes de l’edifici.
Des del primer dia que vaig descobrir el Molí d’en Coll, hi ha un detall que sempre m’ha cridat l’atenció, i és la forma tan peculiar de la finestra que hi ha a mitja alçada al mur de llevant. Aquesta és rectangular a la part exterior del mur però a la part interior mitjançant un empit inclinat fa que l’obertura a l’interior del mur sigui molt més gran. Després de donar-hi moltes voltes he arribat a dues conclusions:
1.-Les finestres als murs de llevant faciliten que la primera llum del dia ja il·lumini l’interior de l’edifici ja que el sol surt per l’est i facilita la feina.
2.-El fet de construir la finestra amb aquesta peculiaritat on l’ampit és inclinat afavoreix que, sobretot a l’estiu quan el sol es troba en el punt més alt, els raigs de llum són més verticals i per tant penetren millor a l’interior de l’edifici.
Secció del mur de llevant a nivell a de la finestra comparant l’entrada de llum amb un ampit horitzontal amb un d’inclinat i on es pot veure que la il·luminació és major en el cas de la dreta.
Pel que fa referencia als sostres i terres de cada nivell, començant des del més profund, veurem que tots són diferents.
En el primer nivell, el càrcau, el terra és la pròpia pedra en la qual reposa tot l’edifici. La sala de moles o segon nivell reposa sobre una volta de canó de pedres poc treballades que s’estén per tot el nivell exceptuant la part de ponent per on es comunica amb el càrcau, és a dir per on passava l’arbre, on hi podem distingir una pedra circular amb un orifici central i recolzada sobre dos gruixuts arcs, i que serà la principal responsable de suportar la mola sotana i tot el mecanisme que trobem a la sala de moles.
Fotografia 1 i 2 detall de l’origen dels arcs que sostenen la zona de les moles.
Fotografia 3 i 4 muntatge fotogràfic de l’interior del càrcau on es pot apreciar la volta de canó de pedres poc treballades i que s’estén fins el mur de llevant, on desemboca l’aigua utilitzada per fer girar el rodet.
A la fotografia 1 es mostra la part inferior del sostre del càrcau que suporta la zona de les moles. Com es pot apreciar està format pels dos arcs i la pedra circular amb un orifici central pel qual he introduït el pal de “selfie” que he utilitzat per a realitzar les fotografies del lloc més inaccessible, és a dir el càrcau. La fotografia 2 és una vista superior de l’estructura circular amb l’orifici al centre, al damunt de la qual hi reposava la mola sotana. Fixeu-vos en el marge superior on encara s’hi distingeix un perfil circular en el que s’hi encaixava aquesta mola.
Aquest segon nivell, com es pot apreciar a les fotografies, també està excavat a la roca menys la zona de llevant on s’hi poden distingir les restes d’un sostre. Aquest està format per una volta de canó de pedres d’una mida considerable i tota ella recoberta per una capa de rocs i terra exceptuant la zona d’entrada. He arribat a la conclusió que la necessitat de construir el sostre del segon pis amb pedra i roques és perquè s’havia d’aïllar d’alguna manera la humitat procedent del càrcau, ja que damunt de la sala de moles hi trobem el nivell que faria la funció de magatzem i per tant si els sacs de farina es trobaven en un ambient humit, el gra i la farina es malmetien.
Aquesta foto mostra el començament de la volta de canó (fletxa negra) que formaria part del sostre del nivell 2. També es pot apreciar el material d’emplenat (*) a base de pedres i terra per anivellar la volta de canó i crear un terra pla pel tercer nivell. El gruix d’aquest terra crea, com ja hem dit, un aïllament contra la humitat del càrcau.
El sostre del magatzem o tercer nivell, està format per una volta de canó i dos arcs ambdós construïts amb carreus més treballats per reforçar-los.
A la fotografia 1 veiem la paret sud que dóna origen a la volta de canó de la qual podem veure la part central a les fotografies 2 i 3. A la imatge 4 podem veure una perspectiva de la zona de ponent on s’aprecia el sostre amb volta de canó i un dels arcs. Tal com hem esmentat al començament d’aquest capítol, al fons s’hi distingeix el mur de ponent format en part per la roca del terreny i al damunt s’hi ha construït un mur amb carreus mitjanament treballats. A la part de pedra natural, tot i que no es pot apreciar a la fotografia, hi ha una sèrie de cavitats quadrangulars excavades amb la finalitat possiblement de prestatges per deixar-hi estris del moliner.
El quart i cinquè nivells correspondrien a l’habitatge del moliner i presenten una construcció més simple i recent de la qual encara queden restes com els forats de l’embigat, l’arrebossat de les parets o diferents peces com frontisses de ferro per a finestres i portes. Finalment el sostre de l’últim pis suposem que deuria ser un teulat ja que al terra hi ha moltes restes de teules trencades.
5.- COMPARATIVA AMB UN MOLÍ PROPER. EL MOLÍ DEL FOIX.
El Molí del Foix com el seu propi nom indica es troba en el curs del riu del Foix, concretament al nucli dels Monjos. És a dir utilitzarà l’energia de l’aigua del riu Foix per a moldre gra i produir farina.
Se’n té constància de la seva existència des del segle X. Va ser un dels primers edificis construïts a la zona plana al costat del riu, tot formant el nucli dels Monjos ja que les primeres cases del municipi es trobaven al voltant de l’església de Santa Margarida, en zona muntanyosa. Va funcionar com a molí fariner fins ben entrat el segle XX quan va canviar la seva activitat per a convertir-se en un celler i magatzem de vi. El 1995 el molí passà a ser propietat municipal, iniciant-se el procés de recuperació d’aquest edifici per a ús públic. Pel que fa referencia a la seva estructura, aquest molí va ser totalment reformat al segle XIII, moment en què els monjos de Santes Creus optaran per construir-ne un de nou dotat d’un casal de volta gòtica, tres parells de moles i una gran bassa. A finals del segle XVII, coincidint amb el traspàs de la propietat a la família Macià, es documenta una important ampliació del molí. En aquesta època, per sobre de la sala de moles medieval, es construí un gran espai cobert, sustentat per tres magnífics arcs de pedra. Aquest nou àmbit, de grans dimensions, restava obert a l’exterior per la cara est i fou utilitzat com a magatzem del molí. Cap a 1829 la família Macià va dur a terme una profunda transformació del molí, convertint-lo en farinera. Daten d’aquest moment, la instal·lació d’una enorme roda vertical i l’allargament de la sala de moles. A partir d’aleshores, aquesta darrera i el pis cobert superior, passarien a albergar la maquinària necessària per al correcte funcionament de la farinera. Respecte els dos entorns de cada molí podem apreciar una gran diferència que és la procedència i volum d’aigua. En el Molí d’en Coll hi havia una riera poc cabalosa i en canvi en el Molí del Foix hi trobem el riu del mateix nom, el qual té un cabal relativament constant durant tot l’any. Això serà el principal factor que va permetre un desenvolupament molt més important al molí del Foix el qual, com ja hem dit anteriorment, va patir bastantes reformes per a millorar el seu funcionament i no deixar mai de treballar a ple rendiment. Del molí del Foix s’han trobat referències escrites del segle X, per tant suposem que és més antic que el d’en Coll. El Molí del Foix, com ja em esmentat anteriorment, va ser reformat completament, en canvi el Molí d’en Coll només va sofrir un canvi en l’estructura exterior, és a dir en els murs i els dos pisos superiors que serien l’habitatge del moliner. Respecte el mecanisme, com és d’imaginar, el Molí del Foix tenia un gran avantatge respecte al d’en Coll. Aquest darrer només disposava d’un càrcau i un sistema de moles, no com el del Foix, el qual constava d’un immens càrcau i tres parells de moles.
Malgrat que els fulletons informatius del Molí del Foix parlen d’un document de l’any 978, com a dada per certificar la seva existència, la cerca a internet però, només m’ha donat com el document més antic el següent testament sagramental:
Datat el 2 de juliol del 1086, el testament sagramental de Ramon Miró es refereix, entre d’altres béns, a “…ipso mulino, cum suis pertinenciis” i, més avall, a “…ipso suo molino quaod habebat in rivo Fodexo …”. El “rivo Fodexo” és el riu Foix, que discorre per l’Alt Penedès.
(Doc. 726), Pere Roca Garriga. REFERENCIES A MOLINS EN EL CARTULARI DE SANT CUGAT DEL VALLES (1)
Vista exterior del Molí del Foix reconstruït per a l’ús públic.
6.- CONSTRUCCIÓ D’UNA MAQUETA.
Per entendre i explicar el mecanisme d’un molí fariner hidràulic i concretament el del Molí d’en Coll vaig creure que la construcció d’una maqueta faria que totes aquestes explicacions fossin molt més didàctiques i dinàmiques, així que vaig decidir tirar-ho endavant. Vaig mirar per youtube diferents tècniques i materials per a fer maquetes, i vaig arribar a la conclusió que l’ús del porexpan era la l’opció més adient.
La maqueta representa una secció o tall frontal del molí.
Primer de tot vaig començar per fer la base de pedra enganxant diferents blocs de porexpan en els quals hi vaig excavar la bassa utilitzant un secador d’aire calent. Després vaig construir l’estructura de l’edifici amb el mateix material marcant el relleu dels carreus als murs i les voltes mitjançant un cutter. També amb un punxó vaig fer molts foradets en el mur per donar-li més realisme. Aquesta tècnica la vaig extreure d’un tutorial de youtube sobre maquetisme. Posteriorment li vaig donar color a l’estructura amb pintura acrílica tot fent una mescla de marró, verd i blanc. A la bassa i al canal de desguàs hi vaig col·locar film de plàstic transparent per fingir aigua. Per dissimular els marges d’aquest plàstic hi vaig col·locar unes pedres.
Quan vaig tenir tota l’estructura acabada vaig construir amb cartró la tremuja i el riscle; filferro pel mecanisme coll-ferro; fusta per construir el banc, arbre i elevador; trossets de porexpan per simular pedra de les moles; amb un tap metàl·lic d’un pot de conserves vaig fer la base del rodet i posant-hi després trossets de cartró per simular les pales; per a simular el blat vaig fer una pasta a base de sèmola i cola transparent. Finalment vaig fer el canaló utilitzant un fragment d’una canyeta per a beure refrescos. A més a més vaig completar la maqueta amb diferents estris i objectes com per exemple sacs de farina, moles de recanvi, gerres, etc. Val a dir que per motius didàctics la maqueta no representa fidelment el Molí d’en Coll ja que aquest, al tenir una estructura tan peculiar excavada a la roca era molt difícil de reproduir. La maqueta però, consta dels tres nivells bàsics en un molí: el càrcau, la sala de moles i l’habitatge del moliner que també pot fer funcions de magatzem.
Per últim, les parts més fosques de la maqueta, és a dir el càrcau i la bassa, tenen il·luminació pròpia mitjançant dues bombetes alimentades per una pila i que es poden encendre amb un interruptor.
Al costat de l’edifici hi ha una llegenda on hi podem trobar el nom de les parts assenyalades.
Al següent mosaic podem apreciar les diferents fases en la construcció de la maqueta.
I aquí tenim el resultat final amb la maqueta ja acabada.
7.- CREACIÓ D’UNA PÀGINA WEB I CODIS QR.
Per a facilitar l’accés al major nombre de persones interessades en els molins fariners en general i al del Coll en particular, he creat una pàgina web on hi consta tota la informació que he pogut recollir. Val a dir que les fotografies del càrcau són exclusives d’aquest estudi ja que per accedir-hi he hagut d’enretirar rocs i introduir-hi la càmera amb un pal de selfie.
Tothom qui visiti el Molí d’en Coll trobarà un cartell amb un codi QR que mitjançant una aplicació dels nostres telèfons mòbils podrem accedir a la web. Això dóna accés a tota la informació i vistes de l’interior del molí sense cap risc pel visitant a més a més de textos explicatius sobre la història, estructura i mecanisme.
Hi ha un apartat a la web on els visitants hi poden deixar comentaris o aportar-hi documentació addicional que complementin la que hi figura a l’estudi. Això permetrà ampliar progressivament tota la informació sobre aquest molí i que constitueixi un punt de referència per tots aquells interessats.
Fotografia de l’accés del molí on es veu el cartell amb el codi QR.
8.- CURIOSITATS.
Per acabar aquest estudi m’agradaria comentar dos aspectes que m’han intrigat força durant tot aquest període.
El primer d’ells és comprendre com pot la força de l’aigua moure unes moles de pedra tant pesades. Per aquest motiu vaig demanar a un estudiant d’Enginyeria que m’expliqués les bases físiques del mecanisme del molí. Aquest va calcular la velocitat de sortida de l’aigua pel canaló mitjançant uns principis de la Llei de Bernoulli a partir de les mides de la bassa i el diàmetre del canaló. El resultat aproximat va ser una velocitat de 11,88 m/s que serien uns 42,7 km/h i que com podem imaginar té una energia impressionant i capaç de fer moure el rodet.
El segon punt d’aquest capítol fa referència a uns fragments corresponents a dos objectes de fang cuit semblants a un totxo amb unes enigmàtiques lletres gravades i que vaig trobar en una de les meves múltiples visites al Molí d’en Coll. A la part superior d’ambdós fragments i d’una mida més gran les inicials “JEM”. Al fragment menor, a sota i amb lletres més petites, s’hi pot distingir el començament d’una paraula: “FAN…”. A l’altre fragment, sota el “JEM” s’hi distingeix el final d’una altra paraula: “…GA”. Després d’una intensiva cerca he descobert que antigament el blat es mesurava en fanegues, cada fanega equival a 55 L que és més o menys la capacitat d’un sac. Possiblement la paraula que hi havia sota les lletres JEM era “Fanega”. Ara només em quedava desxifrar l’ús d’aquests objectes i després d’una cerca intensiva a internet i preguntant a vàries persones, vaig arribar a la conclusió que això deuria ser un motlle per a fer segells mitjançant resines o altres substàncies modelables i marcar els sacs de farina amb la seva capacitat.
Imatge on es mostren els diversos fragments corresponents a dos motlles.
Fragment extret del llibre de Salvador Vilaseca Anguera titulat “EPIDEMIES A REUS. S XIV i S XVI” publicat l’any 1976 per el “Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV” on es demostra que el terme “fanega de blat” ja s’esmentava antigament.
Això si, sempre quedarà el misteri de a qui es refereixen les inicials “JEM” però això ja forma part de la història desconeguda i perquè no l’encant del Molí d’en Coll. Una de meves hipòtesis és que la lletra “E” correspondria al llinatge dels Espuny que durant el Segle XVIII van ser senyors directes de les terres i l’heretat d’en Coll, i la “M” correspondria possiblement a molí o moliner.
9.-CONCLUSIÓ.
En aquest projecte he aprofundit en el coneixement d’una de les tecnologies més ancestrals de la humanitat, que és la mòlta del gra. L’objecte d’aquest estudi, el Molí d’en Coll, m’ha permès conèixer les diferents fases del procés de recerca i que en aquest cas han estat la recollida de dades i informació, la visita a l’edifici, la contrastació d’aquestes dades amb l’objecte de l’estudi i finalment la interpretació dels resultats.
La recollida de dades m’ha permès conèixer detalls de l’estil de vida i relacions comercials o socials de fa varis segles, a més a més d’entendre el mecanisme pel qual obtenim la farina i que al llarg de la història ha estat un aliment molt important per a la nostra espècie.
Per altra banda, les múltiples visites que he fet a les restes del molí m’han ajudat a entendre l’arquitectura de l’època, a desenvolupar el sentit comú per a resoldre problemes i dubtes que se’m presentaven i conscienciar-me de la importància que tenen les restes arqueològiques, sovint poc valorades.
A més a més he descobert que hi ha persones com el Josep Bosch Planas que fan una tasca molt important mitjançant l’estudi de la nostra història local i que d’altra banda passaria desapercebuda. Això és una feina voluntària sense cap remuneració però que està recompensada per l’emoció de descobrir i llegir documents molt antics en arxius i museus i contrastar-ho amb el que en queda.
També he observat que darrere d’unes runes aparentment sense importància s’hi amaguen històries i anècdotes apassionants a més a més d’adquirir coneixements de diferents àmbits com l’arquitectura, la tecnologia, la física i l’arqueologia. Tot això ho he complementat amb una maqueta, que no deixa de ser una altra forma d’art, amb la qual he gaudit molt durant la seva construcció
Abans de realitzar aquest projecte tenia una idea de la Història que no té res a veure amb la visió que ara en tinc ja que després d’aquestes setmanes de treball intensiu he descobert que és una disciplina viva i amb constant canvis degut a que sempre apareixen nous documents que ens poden fer canviar la idea que teníem de determinats fets o personatges.
10.- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.
1. Jordi Bolós i Masclans, Josep Nuet i Badia. ELS MOLINS FARINERS. Ed. Ketres 2. J. M. BOSCH, M. C. COLL, J. VALLÉS, J. VIDAL. Llibre Verd de Vilafranca. Ed. Fundació Noguera 3. Josep Bosch Planas. CONFERÈNCIA SOBRE EL MOLÍ D’EN COLL. XXV Jornades d’estudis Penedesensc: Paisatge i natura al Penedès. 24 octubre 2015 WEBGRAFIA
4. http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
5. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_hidr%C3%A0ulic#Molins_hidr.C3.A0ulics_del_Pirineu
6. http://www.cambrils.cat/museu/menu1/Museu%20Moli%20de%20les%20Tres%20Eres/vil-la-romana-de-la-llosa/museu-moli-de-les-tres-eres
7. http://molidelfoix.blogspot.com.es/
8. http://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/epidemies_reus/index.html#/1/
9. Pdf: Pere Roca Garriga. REFERÈNCIES A MOLINS EN EL CARTULARI DE SANT CUGAT DEL VALLES. http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/download/202958/280383 10. https://www.google.es/maps/@41.3181461,1.7246951,15z 11. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ol%C3%A8rdola 12. http://www.olerdola.cat/ 13. http://parcs.diba.cat/web/olerdola 14. http://www.iepenedesencs.org/nova/portada.php 15. https://www.youtube.com/user/lascosasdelalola
El Molí d'en Coll. Olèrdola 